Filed under: Comunicació, Entrevistes | Etiquetes: Lluita veïnal, Trinitat Vella
Publiquem l’entrevista sencera que vam fer a la gent de la Revista Barrio, de la Trinitat Vella. La versió reduïda va sortir al butlletí n.38 d’abril de 2010.
Parlem amb en Luis i en Mariano, dos dels sis integrants de la revista Barrio, del barri de la Trinitat Vella, que aquest mes d´abril després de 10 anys han tret al carrer el número 100 de la seva publicació. Continua llegint
La CUP de Barcelona, de recent creació, va mostrar des del primer moment la seva oposició al projecte de Barcelona com a candidatura als Jocs Olímpics d’Hivern del 2022. Per tal de poder articular una resposta a l’enèsim intent del “model Barcelona” a base de grans obres, macro-projectes i infrastructures allunyades de la població, la formació política ha convocat a una assemblea oberta per al proper 23 de març. Continua llegint
Imatge aèria del Nus de la Trinitat
A continuació us reproduïm una carta d’opinió que ens ha fet arribar l’Associació de Veïns/es de Trinitat Vella en relació amb les obres de la Meridiana, entre d’altres. Continua llegint
Filed under: Sant Andreu de Palomar | Etiquetes: Bon Pastor, Lluita veïnal
El blog manté viva la lluita de les cases barates
La Replaceta és la publicació que editen des de les cases barates del Bon Pastor. La publicació treballa per mantenir ben viu l’esperit d’aquesta zona desapareguda ja, del barri del Bon Pastor, contra la “marca Barcelona”, així com denunciant altres casos d’especulació, de repressió urbanística i de trencament del teixit social. Continua llegint
Filed under: Sant Andreu de Palomar | Etiquetes: CAP, Casernes, Lluita veïnal, Sanitat
Territori desolat de les antigues casernes
L’ambulatori de les casernes és encara lluny de ser una realitat. Un projecte que Sant Andreu necessita des de fa anys, i que ja era una promesa per al període 2004-2008, sembla seguir-ho en el nou pla 2009-2013. En aquesta darrera promesa, que havia de ser ja definitiva, el compromís de l’administració, amb Gemma Mumbrú al capdavant, era el de començar a construir l’ambulatori durant el 2009. Fer-ho hagués estat un fet material que hagués constatat bona voluntat; ara, però, les entitats veïnals tenen més motius que mai per desconfiar, encara més, de qui només s’omple la boca amb promeses.
De fet, les Associacions de Veïns i Veïnes que encapçalen les protestes (la de Tramuntana i la de Palomar) ja fa temps que treballen aquesta qüestió. La de Tramuntana, ja per Festa Major de l’any passat va fer una fotografia amb molta gent de Sant Andreu emulant la que ja es va fer el 2004 per reclamar exactament el mateix, la construcció de l’ambulatori. I a l’abril d’enguany, ambdues associacions van iniciar una recollida de signatures per fer pressió, tot confiant en la bona voluntat de l’administració abans d’augmentar les mobilitzacions. Continua llegint
Filed under: Països Catalans, Sant Andreu de Palomar | Etiquetes: Lluita veïnal, TAV
El TAV acompanya una gran operació especulativa.
Amb aquest titular, algú podria pensar que, enmig de les obres que s’estan construint arran del TAV, hi ha algun cas de desviament de fons o apropiació indeguda, com amb tot l’afer del Palau de la Música. No ho desementim pas, perquè no tenim informació en cap dels dos sentits. Així doncs, la visita de 5 jutges de l’Audiència Nacional espanyola a les obres del TAV, tant per sota la Sagrada Família com a la Sagrera, platenja, com a mínim, alguns dubtes, que es poden resumir en una sola pregunta: què hi han vingut a fer?
Crida l’atenció, sobretot, per dos motius. En primer lloc, perquè l’AN espanyola té competències només en aquells casos (delictes) que tenen la seva implicació arreu de l’Estat, i que es concreten,sobretot, en: terrorisme (sic), narcotràfic, corrupció a gran escala, etc. De moment, cap indici sembla portar algun d’aquests delictes cap al TAV.
De fet, ho confirma el fet mateix que no hi hagi cap denúncia oberta en aquest sentit. I això porta al segon motiu de la sorpresiva visita. Fins on se sap, els jutges i jutgesses es dediquen a fer aplicar la llei, però no tenen perquè tenir amplis coneixements d’arquitectura, fonaments, construcció d’edificis, etc. Per molt que els acompanyés un arquitecte, ells, com a jutges, no estan capacitats per donar veracitat a les seves paraules. Si fos el cas que tots ells tenen, també, la carrera d’arquitectura, a part de la de dret, és quelcom que s’hauria hagut de fer constar notòriament i, en tot cas, la seva presència allà s’hagués degut més a aquest fet que no pas al fet de ser membres de l’AN. Com que no s’ha dit, es pot entendre que no la posseeixen. En aquest cas, sembla que la seva funció hagi estat de la “creure” el que deia l’arquitecte, una funció, però, que sembla més pròpia d’un/a notari/a (“donar fe”), que no pas d’un jutge, 5 en aquest cas, vinguts expressament de Madrid. Continua llegint
Rambla Onze de Setembre
Diverses associacions de veïns i veïnes i altres entitats de Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals reclamen que la Rambla Prim i la Rambla Onze de Setembre siguin una sola rambla. I ho reclamen ara aprofitant que l’Ajuntament de Barcelona és a punt d’aprovar el planejament de la cobertura del llit de vies en l’espai entre Rambla Prim i Rambla Onze de Setembre. Una proposta que, a més, consideren que és “un autèntic nyap”.
Segons expliquen aquestes entitats, l’Ajuntament pretén convertir aquest espai en una mena de rotonda envoltada de vials pel trànsit, “havent de travessar fins a cinc calçades per anar d’una Rambla a l’altra”. I a més, hi deixen un espai sense cobrir -de la mida d’un camp de futbol- perquè els autobusos accedeixin als vials soterrats i a l’estació de la Sagrera.
És per això que les Associacions de Veïns afectades pel Pla Sant Andreu – La Sagrera aprofiten també per demanar la revisió dels criteris de mobilitat des d’una òptica més sostenible. Que es tradueix en preferència per als vianants, bicicletes, transport públic i la mobilitat de proximitat als barris. I que es garanteixi el cobriment i soterrament total del fossar ferroviari i dels vials de circulació de vehicles. A més, evidentment, de que la rambla s’uneixi i arribi sent una de sola fins al mar. Continua llegint
L'EIXIDA 