L’EIXIDA


Entrevista a la Revista Barrio
17 Juny 2010, 3:54 pm
Filed under: Comunicació, Entrevistes | Etiquetes: ,

Publiquem l’entrevista sencera que vam fer a la gent de la Revista Barrio, de la Trinitat Vella. La versió reduïda va sortir al butlletí n.38 d’abril de 2010.

Parlem amb en Luis i en Mariano, dos dels sis integrants de la revista Barrio, del barri de la Trinitat Vella, que aquest mes d´abril després de 10 anys han tret al carrer el número 100 de la seva publicació.

Feu-nos una mica d´història.

Barrio comença al CSO Kan Mireia el novembre del 1999. Era un projecte d´informació local de la Trini, oberta a tothom, on els veïns i les veïnes poguessin expressar-se. Ens organitzem de forma horitzonatal i el contingut és bàsicament de contra-informació.

Al principi ens reuniem al CSO i anàvem a l´Associació de Veïns a fer les fotocòpies de la revista. Ens hi arrivavem a passar moltes hores fotocopiant la resvista… Després vam marxar del local de l´Associació de Veïns, però vam romandre al CSO Kan Mireia fins que van desallotjar-lo el 2007. Ara ens reunim a casa d´un de nosaltres.

Quins motius us van portar a crear aquesta revista?

Sempre hi ha hagut moltes coses per explicar a la gent de la Trini, i no existia cap mitjà d´infomació que volgués fer-ho. Ara la cosa és diferent. Fa cinc anys que l´Associació de Veïns ha tret un butlletí per contrarrestar-nos. El Districte també fa poc que treu una publicació en la mateixa línia que el butlletí de l´Associció de veïns. Ara doncs, tot i que hi ha més mitjans de comunicació local, continua sent necessari que sortim cada mes al carrer per explicar les coses que ningú vol explicar i per continuar donant veu als veïns i veïnes de la Trini.

Barrio està polititzada?

Evidentment. Vam nèixer com a mitjà de contra-informació local. En cap moment hem pretés ser objectius. No creiem que existeixi l´objectivitat. No tractem la notícia des de fora, com si no ens afectés. Tot el que expliquem a la revista ens afecta. I molt. Barrio és un mitjà d´informació i d´opinió local.

De la gent que va iniciar el projecte, quants en quedeu?

Doncs només el Luís. La gent ha anat marxant del barri, han tingut fills i filles… També hi han influit els  desallotjaments, que han anat dispersant la gent… i poc a poc s´hi ha anat afegint gent nova.

Com porteu les noves tecnologies?

Doncs anem fent; ens costa bastant acceptar que una màquina pugui fer aquestes coses. S´intenta aprendre coses noves, el màxim que es pugui per no fer malbé més ordinadors. Poc a poc ho anem intentant.

És difícil actualitzar-se. Ens preocupa que es puguin perdre les manualitats, el retalla i enganxa. Hi ha gent que escriu els articles a mà i gent que els escriu directament a l´ordinador. Cadascú té el seu ritme.

Les entrevistes les gravem totes, i després les transcrivim íntegrament, sense censurar-les i sense retocar-les; hem arribat a publica les opinions d´espontanis que han posat cullerada en una entrevista que li fèiem a altres persones.

Pel que fa als ordinadors, entre virus i reparacions diverses ens hem carregat ja set o vuit ordinadors, amb la consegüent pèrdua d´informació digitalitzada. Ara ens estem plantejant comprar un disc dur extern per anar-hi enmagatzemant la revista un cop maquetada.

Cal dir també que durant el desallotjament del CSO Kan Mireia els mossos d´esquadra ens van robar material que feiem servir per la revista així com informació enmagatzemada. També es van dedicar a copiar tot el que teniem a l’ordinador.

Així doncs, també teniu un arxiu propi?

Sí però bastant irregular. Tenim tots els originals de les revistes. Tenim alguns cd´s amb imatges d´arxiu, cartells i dibuixos digitalitzats. També tenim algunes revistes digitalitzades, però com ja hem dit, per culpa dels virus hem perdut bastanta informació.

Heu pensat passar-vos al català?

Doncs no ens ho hem plantejat en un nivell col.lectiu. La majoria dels que escrivim som castellanoparlants, i els que normalment escriuen en català, quan escriuen a la revista es passen al castellà. La gent que majoritariament llegeix la nostra publicació també és castellanoparlant. I ens sembla que el més important és que la informació arribi a la gent.

Per un altre costat, no traduïm res. Si algú ens envia una carta o escriu un article en català, ho publiquem en aquesta llengua.

Quina relació hi ha entre Barrio i la Plataforma Vecinal de Tinitat Vella, la Biblio, l´Anti-Cacike, el Rock&Trini i el teixit associatiu de la Tinitat Vella?

Doncs molta; hi ha gent de la revista que està a la Plataforma. La Biblio és un lloc emblemàtic del barri on es porten molts anys fent coses i ara està en una situació legal molt complicada. Al R&T hi hem assajat alguns membres de Barrio, i hi continuem montant concerts. L´Anti-Cacike és un equip de futbol de la Trini, tot i que ara juguem a St. Andreu i la majoria d´integrants de l´equip són andreuencs. Ara estem ampliant les seccions de l´Anti-Cacike: ha nascut la seccióde ciclisme, la de surf, la de frontón, la de kunfú, la de ping-pong…

Pel que fa a l´Associació de Veïns de la Trinitat, no ens portem massa bé. Des de l´arribada al poder d´en Luís Edo, president de l´Associcació de Veïns vam veure que era necessari lluitar contra el caciquisme a la Trini i contra tots els cacics del món; d´aquí neix el nom de l´equip de futbol. Ara l´Associació de Veïns és un apèndix del PSC i fa temps que es va crear la Plataforma Vecinal de Trinitat Vella per intentar recollir i plantejar el problemes reals del barri, organtitzant-se de forma assambleària. Barrio està amb la gent que lluita per aconseguir millores pel seu barri.

Quines seccions té la revista? Quines s´han perdut amb el temps?

Ara mateix hi ha aquestes: notícies del barri, el passatemps, l´entrevista, la bústia, altres barris, per la porta del darrera, les convocatòries i la crònica de l´Anticacike.

Es va perdre la secció d´intercanvis, on tothom oferia coses però no hi va haver massa intercanvis reals. També es va perdre la secció d´esports perquè van deixar d´arribar les informacions dels resultats dels equips esportius de la Trini i l´editorial, que tot i que va perdre el nom, es conserva però amb un altre format. També ha patit una transformació l´agenda de convocatòries: abans hi posavem els actes que feia l´escola d´adults, el centre cívic i les diverses entitats del barri; ara hi posem coses estil concerts o actes que es fan fora del barri.

On es distribueix Barrio?

Doncs a la Trini! Deixem les revistes a la Biblio, als comerços, al forn de pa, a les cocteleries, als estancs… I a St. Andreu les deixem al CSO la Gordíssima, al Patapalo, al Cor de la Vinya i de forma intermitent a la Lira.

Perquè no hi ha publicitat a la revista?

N´hi va haver fa anys: l´Associació de Comerciants s´anunciava aquí, i cada mes apareixien els logos de nou comerços diferents, fins que algú de CiU va accedir al poder de l´Associació de Comerciants i va deixar de posar-hi publicitat.

Des de llavors no n´hem tingut més. Ni nosaltres la busquem, ni ningú ens l´ofereix. El que fem moltes vegades és publicitat encoberta i sense cobrar: quan entrevistem un comerciant de la Trini, citem el nom del seu negoci i així tothom sap a qui ens estem referint. A més a més, els anuncis treuen espai als articles que volem escriure… Ara ens autogestionem d´una altra manera.

Com us autogestioneu doncs?

Fem festes en locals o en Centres Socials Okupats. Cada dijous obrim la cafeta al CSO la Gordíssima, a Sant Andreu. Un amic de la revista ens dibuixa quadres que després posem a la venda. També tenim un “txiringuito” amb material propi on hi venem cd´s, samarretes, encenedors i cada nadal apareixen coses noves per vendre!

Expliqueu-nos com han anat els actes de celebració del desè aniversari i del número 100.

Doncs molt bé; els dos concerts de celebració van anar perfectes a tots els nivells. Haviem de fer aquests concets perquè ens ho mereixiem nosaltres mateixos i tota la gent que ens llegeix i tohom que col.labora amb la revista. I nosaltres també som de la festa…

Aquests actes no eren d´autogestió, però ens han anat força bé en aquest aspecte també.

Pel que fa al número 100, vam contactar amb tota la gent que havia passat per la revista en aquest 10 anys, ja sigui muntant-la, dibuixant, escrivint i vam fer que tornessin a participar de nou de la creació d´aquesta revista. I estem parlant d´unes vint persones! Hem creat un número 100 únic, en format de diari, amb dotze pàgines, que és una peça de colecionista.

Quins reptes teniu pel futur?

Si hem de ser sincers, el nostre repte ara mateix és anar aguantant fins on es pugui, anar treient la revista cada mes. Acabem de doblar enguany el número de pàgines i la vegada que ens hem planejat les coses amb més temps ha estat en l´elaboració del número 100, que portavem 6 mesos preparant.

Alguns dels membres de Barrio també van participar d´una altra revista d`ambit local, aquest cop a St.Andreu. Vam parlar amb en Ru:

Xibarri era un butlletí de contra-informació de St. Andreu. Va sortir mensualment entre el 1999 i el 2004 i en van sortir uns 27 números. I tot i que alguns integrant de Barrio també estaven a Xibarri, no van estar als dos llocs alhora. Xibarri es va tirar endavant entre quatre o cinc persones.

Va nèixer al CSO la Gàlia i van ser precursors amb les noves tecnologies: des delprimer número es va utilitzar l´ordinador, tot i que amb alguns dibuixos es feia servir la tècnica del retalla i enganxa de forma artesanal.

Fitxa tècnica de la revista Barrio

Són sis membres que escriuen de forma regular, i també comptem amb col.laboradores externes de forma més o menys regular.

Actualment fan 12 pàgines, en format revista, tamany Din-A4 en blanc i negre.

La seva tirada és de 750 números i la seva periodicitat és mensual, tot i que com tothom, fan vacances a l´estiu.

Han fet dos especils en aquests 10 anys: el número de la Festa Multicultural i el número del desallotjament del CSO Kan Mireia.

Anuncis





Els comentaris estan tancats.



%d bloggers like this: