L’EIXIDA


Un centenar de persones homenatgen Jordi Martínez de Foix i Llorenç
18 Octubre 2009, 4:21 pm
Filed under: Sant Andreu de Palomar | Etiquetes: ,
El poeta Carles Rabassa durant l'acte d'homenatge.

El poeta Carles Rabassa durant l'acte d'homenatge.

Un centenar de persones es van congregar ahir a la plaça del Comerç per tal de retre homenatge a Jordi Martínez de Foix, andreuenc, patriota i comunista assassinat durant l’anomenada transició espanyola.

Amb la presència de tota la seva família i una gran quantitat d’amigues i companyes, l’acte organitzat per l’Assemblea d’Endavant Sant Andreu-Nou Barris serví per recordar totes aquelles persones que han mort en la seva lluita per la independència i el socialisme als Països Catalans.

Enguany, era el cinquè cop conscecutiu que l’Assemblea local organitzava l’acte, que ho va fer en col·laboració amb La Trinxera, igual que l’any passat. El programa previst va començar amb mitja hora de retard, però de seguida aconseguí aglutinar força gent. L’actuació de la Bastonera de Sant Andreu serví per donar el tret de sortida a una tarda especialment emotiva. Quatre balls van servir per congregar més d’un centenar llarg de persones, abans que una membre l’assemblea d’Endavant agafés el micròfon i comencés a presentar les intervencions que es van succeïr.

En primer lloc, l’historiador Josep Ma. Solé va fer una contextualització dels anys en què en Jordi va viure, militar i morir; uns anys durs, els de la falsa transició, en què massa joves hi van deixar la pell. L’historiador ens va fer referència d’altres morts en circumstàncies similars, estranyes i sense resoldre, així com d’una combativitat que els suposats partits d’esquerra, fins i tot autoanomenats comunistes, es van encarregar de desactivar.

>> Aquí podeu veure les primeres fotografies (aviat en penjarem més): http://www.flickr.com/photos/eixida/sets/72157622486509425/

A continuació, va tenir lloc un dels moments més emotius de l’acte. Si normalment, any rere any, era na Josi qui parlava, enguany ho va fer tota la família: el pare, el germà gran, la mateixa Josi… i abans, encara, havien parlat, si les llàgrimes i l’emoció els ho havien permès (com li passà al germà gran), na Conxa i en Toni, company/a de lluita d’en Jordi i encarregats de la llibreria Xoc, on fa 10 anys de li va fer el primer homenatge públic; en aquell homenatge hi participà, entre d’altres, el desaparegut Lluís Maria Xirinachs.

L’emotivitat de l’acte també la posava una senyera sobre la qual reposava un bust d’en Jordi. Aquella senyera, on s’hi podia llegir “Catalunya independent”, va ser cosida a mà per en Jordi, i reposa sempre a la seva làpida, cada dia de l’any. Només ahir la família la va voler treure, quan l’últim cop havia estat feia, precisament, 10 anys, pel seu primer homenatge públic. Per acabar aquesta participació, també el germà petit d’en Jordi va llegir una breu nota que la Carme, la companya d’en Jordi quan aquest va ser assassinat, havia escrit per a l’ocasió.

I cal parlar d’assassinat i de crim d’Estat, com ho va fer la Josi. Va denunciar les irregularitats en el cas, així com en la seva posterior investigació i tota una sèrie de fets que porten directament a una voluntat política d’evitar que s’esclareixi el cas. Actualment, la família s’està reunint amb la màxima autoritat de la Conselleria de Justícia per esbrinar què va passar, i és que la situació és tant esperpèntica fins d’arribar al punt que l’expedient mèdic d’en Jordi de l’Hospital Clínic, on hi va ser 4 mesos, ha desaparegut.

Acabat el torn de la família, prengué el micròfon el rapsode Carles Rebassa, que després de l’emotiva lectura del poema donà pas a la Trinxera, l’Assemblea de Joves de la Sagrera i Sant Andreu (llegiu parlament més avall). El col·lectiu juvenil va assegurar que tindran en Jordi i la seva lluita sempre present.

Tot seguit va venir el segon moment més emotiu de l’acte, la projecció d’un vídeo, encarregat especialment, sobre la vida d’en Jordi i la situació política als Països Catalans en aquelles dates. Emoció, llàgrimes contingudes, ràbia i força ens transmetien en un vídeo que en poc més de 4 minuts va fer un nus a la gola a gran part del públic assistent.

Ja cap al final, un membre de l’assemblea d’Endavant va prendre la paraula per afirmar, entre d’altres, que la lluita d’en Jordi és la mateixa que la seva i que aquesta res resumeix en 4 paraules: independència, socialisme, Països Catalans (llegiu parlament més avall). En acabar, també la mare d’en Martí Marcó, na Carme Bardella, va voler dir unes paraules abans que la Banda Roja fes sonar la Muixeranga, la Internacional i els Segadors, amb tot el públic dempeus, gran part del qual amb el puny alçat i, de ben segur, la immensa majoria amb l’emoció a flor de pell. A la cloenda de l’acte, la membre d’Endavant convidà la gent a retre el millor homenatge en Jordi tot participant activament de les diverses lluites que es duen a terme als Països Catalans.

Altres cròniques: L’Accent; web nacional d’Endavant; Contrainfos.

—-

Salutació de La Trinxera

Jordi Martínez de Foix i Llorenç

El defineixen com un comunista i patriota català. Diuen que era un militant actiu, un jove d’idees revolucionàries, tot això i molt més, i encara es queden curtes.

Era tot allò que esperem d’un bon company de militància, un lluitador, podríem dir que, fins i tot, un romàntic que somiava amb una Terra lliure, i no només hi somiava, anava més enllà; no es quedava de braços creuats veient com ens robaven llibertats, com empresonaven la nostra llengua i trepitjaven la nostra cultura.

I és per això que estem avui aquí, perquè cal recordar sempre els nostres lluitadors, cal homenatjar totes les lluitadores per la nostra Terra, en especial, si en aquesta lluita han perdut la vida; perquè ens calen lluitadores entregades, i no trobem cap millor exemple que ell, Jordi Martínez de Foix, un exemple a seguir i a imitar.

I si perquè la seva lluita doni els seus fruits cal recordar tot el que ens va aportar, cada acció que va dur a terme i com va acabar tot plegat, ho farem, i ens tornarem a reunir cada any aquí, a Sant Andreu, per homenatjar-lo, intentant que la seva figura no caigui en l’oblit, perquè una persona no mor mai fins que se l’oblida…Nosaltres tindrem el Jordi sempre present.

I en la lluita, creiem que el millor homenatge que podem fer-li és la victòria.

La Trinxera- Assemblea de Joves de La Sagrera i Sant Andreu

—–

Parlament d’Endavant

Companys, companyes

ens trobem aquí per recordar que en Jordi ens va deixar ara fa 31 anys. Ho va fer mentre preparava uns artefactes per a l’endemà, commemoració de l’assassinat del president Companys, qui fou assassinat fa 69 anys. I ho va ser pels que van provocar el cop d’estat feixista (i la seva posterior dictadura de 40 anys) ara fa 73 anys. Aquest cop d’Estat va acabar per reblar el clau de la dominació i l’opressió borbònica espanyola que va començar ara fa 302 anys, seguint l’exemple de la dominació i l’opressió borbònica francesa, iniciada fa 350 anys.

Aquest petit recordatori d’Història és necessari per entendre què fem naltros aquí, què feia en Jordi fa 31 anys. En Jordi no era antifranquista, sinó antifeixista i anticapitalista, i ho era en la seva condició d’independentista i comunista. Com nosaltres. A només 3 anys de la mort del dictador, en Jordi sabia que les coses no canviarien gens per a la classe treballadora catalana, si no fos cap a malament, com ha succeït. Un canvi de façana en un règim capitalista com l’espanyol, en el que aleshores ja es començava a notar com la crisi del petroli, no era un futur gens esperançador per a les classes populars catalanes. La traïció de les suposades esquerres d’aleshores no va fer arronsar en Jordi, que com tants d’altres s’hi va deixar molt, massa, per la llibertat, la dignitat i la justícia per un poble, per una terra.

Per desgràcia, l’escenari no ha canviat gens. Les suposades esquerres parlamentàries aproven retallades de drets laborals que situen els treballadores i treballadores en condicions més pèssimes que fa 30 anys. Les suposades esquerres permeten que Falangistes d’ahir i d’avui es manifestin, mentre prohibeixen un acte tant democràtic per ells com és anar a votar. Però ja ens han demostrat, una i altra vegada, que només els agrada que es voti quan poden controlar-ne el resultat abans de començar. Les dones es veuen obligades a tornar a casa, el seu lloc natural segons el franquisme, mentre el capitalisme més ferotge elimina els pocs ressorts que hi havia d’estat del benestar. I el planeta contempla impotent com la destrucció capitalista més salvatge elimina a passos de gegant la possibilitat de supervivència mundial.

Avui no estem aquí, però, per lamentar-nos de res. Fins i tot, no estem només per homenatjar ningú en eteri i tornar-nos-en a casa. Avui estem aquí per reafirmar que el nostre millor homenatge, serà la victòria. El nostre millor homenatge està sent mantenint la flama encesa cada dia, des que en Jordi ens va deixar, recollint el seu testimoni i estenent-lo a cada cop més gent. Que no ens aturarem per molta repressió, detencions, lleis de partits, prohibicions, retallades laborals o d’altres atacs que puguem rebre. Vam plantar, plantem i plantarem cara al capitalisme i al feixisme amb tots els mitjans al nostre abast, com ho va fer en Jordi. Seguirem dient a cadascú pel seu nom, i és per això que no ens mossegarem la llengua en dir que tots els partits polítics de ca nostra, des del PSC fins a Iniciativa, des de CiU fins al PSM, passant per ERC, el Bloc i algun altre: traïdors, traïdors de la gent i la terra a qui diuen defensar i representar. Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer, i ni cap estatut ni cap encaix amb el maleït Estat espanyol ens durà bé. Ja fa temps que no ens els creiem!

Naltros lluitem dia a dia des que vam existir políticament, i ho seguirem fent fins que deixem d’existir personalment. Perquè volem guanyar, com en Jordi, volem vèncer, i per naltros vèncer són 4 paraules ben senzilles: Independència, Socialisme, Països Catalans. Com per en Jordi. Aspirar a menys és ser uns perdedors o uns traïdors. I lluitem allà on faci falta: al carrer, a les aules, als llocs de treball, a les assemblees contra la crisi i en defensa dels drets dels treballadors i treballadores, darrere cada barricada contra la policia, per l’alliberament de gènere, defensant el territori, treballant contra l’especulació, en defensa dels drets de les persones migrants… I ho fem a tot arreu, i allà ens trobaran: a pisos com el d’en Jordi; als carrers, al costat d’en Gustau Muñoz, d’en Quim Sànchez, d’en Toni Villaescusa, Fèlix Goñi o d’en Guillem Agulló; al mateix en cotxe que en Martí Marcó, o enmig de les muntanyes amb en Joan Carles Monteagudo.

Com va dir en Companys, “tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer”. Per la Independència, pel Socialisme, pels Països Catalans!

Visca la terra!

17 d’octubre de 2009. Sant Andreu de Palomar. Assemblea Endavant (OSAN) Sant Andreu-Nou Barris

Anuncis





Els comentaris estan tancats.



%d bloggers like this: