L’EIXIDA


Era ell, era l’Eugenio
27 Setembre 2009, 12:43 pm
Filed under: Opinió, Sant Andreu de Palomar | Etiquetes:

El genial humorista català, en una de les seves actuacions

El genial humorista català va morir l'11 de març de 2001

Dissabte 26, un grup de gent vam anar al Sant Andreu Teatre (saT), un espai realment poc trepitjat per naltros, cosa que ja sabíem i que fou també motiu de tertúlia a la copa posterior al sopar, també en un lloc cèntric del poble. I vam anar al teatre a riure i passar-nos-ho bé, i a fe que ho vam aconseguir. Cal dir que la predisposició era bona, però més ho va ser l’estona passada, 1 hora i quart llarga que es va fer curta, a les butaques del teatre.

I hi anàvem a riure i amb predisposició perquè l’actuació que vam anar a veure fou la del “Reugenio”, un imitador del mític i venerat Eugenio, mestre entre mestres de l’humor a casa nostra. La posada en escena fou brutal, i per aquells que, per edat, no vam veure mai en directe al geni català, tot ens semblava que era completament igual (salvant la distància de la diferència d’espais d’actuació clàssics de l’Eugenio, i el teatre). De ben segur que ho va ser, tenint en compte com l’artista va brodar la funció.

Un cop apagada la llum, quan aquesta es va encendre, al mig de l’escenari només hi va aparèixer la decoració que sempre acompanyava l’Eugenio: tamboret, micròfon amb peu, i una tauleta alçada amb el got de tub amb líquid taronja i un cendrer amb un cigarret fumejant. Per la veu en off es comencen a sentir alguns dels clàssics acudits de l’homenatjat, que arrenquen els primers riures entre el públic, al mateix temps que el situen per a l’espectacle i li fan tenir present el to de veu i el ritme del genial humorista.

S’apaguen els llums, i en tornar-se a encendre apareix ja l’artista, assegut al tamboret, i fumant la cigarreta; fet que és d’agrair, no tant perquè sigui precisament un hàbit saludable o recomanable, sinó perquè enmig de tanta ofensiva contra el tabac, la recreació al detall de la figura d’Eugenio ha permès la preservació d’aquest tret distintiu que, sens dubte, ajuda a configurar el personatge idènticament. I és que amb Reugenio, no ens trobem davant d’un imitador més, ni d’un de molt bo, ni el millor. És la viva imatge de l’Eugenio, idèntic, clavat, tant per ritmes, com per veu, fet que potser és el més sorprenent.

Si bé al principi de l’espectacle se’l notava tens, amb alguns moviments dubitatius (com li va passar a TV3, on fins i tot s’equivocà en explicar el primer acudit), a mesura que anava passant l’estona la tensió li desapareixia i la connexió amb el públic, que estava diposat a perdonar-li qualsevol error (si l’hagués comès, no va ser el cas) i passar-s’ho d’allò més bé, va funcionar a la perfecció. I és que cal tenir en compte el pes que aquest home duu a les espatlles, assumint el repte de voler ser com l’Eugenio, no només imitar-lo, sinó intentar, i aconseguir segons el nostre parer, que dalt de l’escnari el públic hi veiés l’humorista original.

D’entre les persones assistents, n’hi havia que reien només començar l’acudit, d’altres que reien a destemps, cosa que provocava el comentari cínic de l’artista, i d’altres, la majoria, que no van parar de riure des que Reugenio va aparèixer dalt l’escenari (abans fins i tot que obrís boca), fins al final. La comunió amb el públic va ser total, amb més d’un comentari improvisat deixat anar (i fins i tot els comentaris eren els clàssics que feia l’Eugenio), fins al fet d’escoltar i acceptar peticions d’acudits que van fer algunes persones.

A falta de poder detallar tots els acudits que va explicar, que en van ser molts (malgrat l’estona es fes curta i tothom en volgués més), cal destacar el repte que va suposar explicar el de l’Eclipsi, pel qual va demanar especial atenció. També va explicar alguns clàssics com el de l’oculista, el d’ortopèdia Fernández i el de la gamba, mentre hom va trobar a faltar d’altres mítics com el de “federico”, el dels telegrames o el de l’elefant, per citar-ne només alguns. Una molta bona estona que, malauradament, només ha durat 3 dies al teatre de Sant Andreu.

Podeu sentir més acudits en aquest web o als enllaços recopilatoris.

Roger, membre de l’Eixida.

Advertisements





Els comentaris estan tancats.



%d bloggers like this: