L’EIXIDA


“Mèdia i opinió pública”
15 Agost 2009, 4:17 pm
Filed under: Opinió
La premsa, anomenada el 4t poder fàctic, té cada cop més influència en la societat

La premsa, anomenada "el 4t poder fàctic", té cada cop més influència en la societat

Carta d’opinió d’un lector del butlletí sobre la influència dels mitjans de comunicació en la societat a l’hora de construir “l’opinió pública”.

MEDIA I OPINIÓ PÚBLICA

Els que anhelem un món amb dignitat estem il·lusionats amb els nous governs d’Amèrica Llatina, fruit d’un treball d’anys de moviments socials més o menys potents. Són governs que, com poden i lògicament amb moltes dificultats, estan intentant restituir el deute social envers les poblacions empobrides d’aquests països. Malgrat el gir continental majoritari, els últims dies destacava el govern colombià, un dels menys respectuosos dels drets humans, perquè acaba de permetre la instal·lació d’una nova base nordamericana en el seu territori (que ja en sumaria 34!) amb el pretext de lluitar contra el narcotràfic, però amb una clara voluntat d’establir una posició amenaçant en el continent. Sorprèn que Uribe sigui tan valorat a Colombia, com també sorprèn que Berlusconi sigui tan valorat a Itàlia. Un amic italià em confessava que, sobre una base cultural llatina, l’efecte de la dictadura mediàtica d’il cavalieri amb una programació televisiva d’extrem mal gust fa que, malgrat sorgeixin escàndols relacionant Berlusconi amb prostitutes, menors, amants, drogues, corrupció… el ciutadà masculí mig enveja el seu mandatari per poder-se’n anar al llit amb dones tan espectaculars. De la mateixa manera deu funcionar a Colòmbia el fet que, després d’un bombardeig mediàtic d’anys construint uns enemics número ú en les figures de les guerrilles i el narcotràfic, la població colombiana no només no censuri el seu mandatari per atropellar els drets humans, sinó que arribi a veure amb bons ulls les seves vinculacions amb els paramilitars i la seva manca d’unes mínimes garanties de respecte de les llibertats com una prova de ser un governant ferm i que planta cara als mals que assoten Colòmbia, encara que l’augment real de la seguretat passi per la militarització del país i la criminalització de tots els que discrepen del president. Ens hauríem de preguntar si no ens pot estar passant una cosa semblant. Amb el manteniment del dimoni que es construeix a partir d’ETA, l’Estat es permet el luxe que la població no qüestioni la il·legitimitat de la llei antiterrorista, o l’aberració democràtica de la llei de partits, o que simplement no abordi amb respecte i humilitat democràtica un debat que tingui en compte els sentiments de molts ciutadans de l’Estat espanyol que no se senten còmodes en un estat centralista i uniformitzador que és hostil a les identitats diferenciades.

Jordi Oriola i Folch (Barcelona, el Barcelonès)

Anuncis





Els comentaris estan tancats.



%d bloggers like this: