L’EIXIDA


100 anys de la Setmana Tràgica. Què va passar a Sant Andreu?
19 Juliol 2009, 6:12 pm
Filed under: Sant Andreu de Palomar | Etiquetes:

El convent dels Maristes va ser un dels que es van atacar

Convent dels Maristes, atacat el 1909

Actualment Barcelona és coneguda, en general, pel seu turisme o grans esdeveniments mediàtics amb rerefons especulatiu. Però Barcelona, i els pobles i barris que actualment la conformen, són molt més que això. I, a més, tenen una gran història al darrere.

Durant una època se la va anomenar “la ciutat de les bombes” o “la Rosa de Foc”. I és que Barcelona va ser el gran epicentre de les protestes obreres i la lluita de classes, una guerra diària entre obrers i patronal, amb el seus pistolers a sou.

Enguany es commemoren 100 anys de la Setmana Tràgica de 1909, un d’aquests fets que donen nom a la Barcelona lluitadora, obrera i revolucionària. Un d’aquells fets que forgen la nostra memòria. I un fet que es va viure amb especial intensitat a Sant Andreu de Palomar, un dels focus més ardents de la ciutat.

Des dels anys vuitanta del segle XIX la població de Sant Andreu, majoritàriament obrera, va manifestar el desacord amb la seva situació de precarietat. Així, sobretot entre 1885 i 1893, es produeixen diferents moviments vaguístics que afecten el sector tèxtil, majoritari al poble. Cosa que fa que l’etapa 1893-1901 esdevingui majoritàriament repressiva i que afecti tots els sectors obrers.

Mentrestant, l’Església continuava intervenint en tots els àmbits que podia controlar.  Fet que va derivar en diversos enfrontaments entre els sectors laics i clericals de Sant Andreu. Una de les polèmiques serà l’obertura de l’escola de l’Ateneu Obrer, que comportarà, com a reacció, l’obertura un any després de l’escola parroquial nocturna. Algunes de les acusacions del sectors eclesiàstics a l’escola obrera era que “se dedicaban a matar los gérmenes de la religión en el tierno corazón de los niños”, identificant l’escola laica amb l’escola de Satanàs, o que era “una especie de club en que bajo el manto de la enseñanza dominaban o por lo menos trataban de minarse los cimientos de la sociedad”. A més, l’Ateneu va ser discriminat per l’Ajuntament perquè, tot i que era una de les escoles més grans de Sant Andreu, rebia una subvenció molt minsa, 1,25 pessetes per alumne, mentre que l’escola parroquial rebia 20 pessetes per alumne. Des de l’Ateneu el tema es veia així: “basta con enseñar al niño la moral, respeto mútuo y los derechos y deberes que tiene para con sus semejantes, dejando al hombre la elección del clero religioso”. Més endavant, el 1895, la guàrdia municipal obligarà els obrers a treure’s el barret quan la processó del Corpus passi per davant i també hi haurà força crítiques als regidors que hi assisteixen. Així, en aquella època aquest era un tema força candent al poble.

Del 26 de juliol al 9 d’agost de 1909, una revolta de les classes populars davant el reclutament indiscriminat dels joves més desafavorits per la guerra colonial de l’exèrcit espanyol contra els insurgents marroquins inundà Barcelona. De fet, aquesta en fou la guspira, però el descontentament popular ja venia anteriorment per la naturalesa del Règim de la Restauració, vinculat a les classes dominants, i el poder social de l’Església, que controlava gairebé tot l’ensenyament.

S’ha afirmat que la revolta més gran va ser a Sant Andreu, al Poblenou i al Clot (vegi’s l’estudi de Joan Connelly). A Sant Andreu hi hagué una forta participació de treballadors ferroviaris (els tallers del ferrocarril eren importants en l’estructura productiva andreuenca). Segons sembla, els fets començaren quan els maristes, pensant-se que els atacaven, van començar a disparar cap al carrer, tot i que el dilluns 26 de juliol els vaguistes havien aconseguit aturar tot el poble. Alhora, quan un grup d’obrers arribà a Sant Andreu per unir-se als revoltats, Ignasi Iglésias hi envià Josep Miquel Baró per recollir notícies. Però Baró, amb Domènech Vallés i Pere Duaso, va dirigir la presa d’armes als sometents i amb elles als insurrectes van intentar assaltar la caserna de la Guàrdia Civil. En els primers moments, hi va haver “bastants trets a la nit, i la por entre els pacífics creixia, el temor entre els que tenien res a perdre anava en augment; sols corrien les idees anàrquiques i idees aplastants, com la certesa de la covardia i la claudicació del caporal del sometent” (Fulles històriques de mossen Clapés).

Aquesta és la versió oficial-catòlica, però demostra que a Sant Andreu el poble s’alçà amb força. S’assaltaren gairebé totes les esglésies i convents: el convent dels Maristes, el de Jesús i Maria, els Padres de la Sagrada Família, les Dominiques i la parròquia de Sant Andreu. En canvi, el moviment vaguístic no atacà la Casa Asil, donada la bona consideració de què gaudia entre les classes populars per la seva atenció als ancians. A la casa dels Padres de la Sagrada Família, els religiosos fugiren disfressats. També van fugir, sense disfressar-se, el rector i el sagristà de la parròquia de la plaça Orfila.

La repressió posterior fou brutal. Josep Miquel Baró fou afusellat al castell de Montjuïc després d’un consell de guerra, acusat precisament de dirigir l’incendi de la parròquia. La notícia que donà la premsa fou que “la inmensa mayoria de los testigos que se presentaron, entre ellos alguno de descargo, acusaron al procesado de haber capitaneado en San Andrés a los revolucionarios[…], de haber atacado el cuartel de la guardia civil, de construir barricadas y de haberse apoderado de armas depositadas en fielato”.

La Publicidad de Barcelona el descrivía així: “Contaba cuarenta y tres años de edad. Militaba en el partido republicano desde ha mucho tiempo, figurando desde hacía dieciseis años, como socio del Centro Republicano Autonomista de San Andrés. Estuvo afiliado a varias organizaciones obreras, entre ellas el Centro Artístico obrero de San Andrés”.

I una carta seva des de la presó deia: “No se escribir. Queridos amigos. Antes de air se prnto la guarida con barios testigos falsos. Me abisaron a las 8 que tenia el consejo a las 3 y que abisara los Testigos me desorientaron hasta aquella misma hora no sabía por qu me habian detenido de loque me an acusado sio ignosente porque los testigos declararon mui mal contra mi. […] No me bandoneis. Soi inocente.”

Advertisements





Els comentaris estan tancats.



%d bloggers like this: