L’EIXIDA


Crònica de l’acte de L’EIXIDA al CSO La Gordíssima
21 Abril 2009, 12:05 pm
Filed under: Sant Andreu de Palomar

Dissabte passat L’EIXIDA va tornar a fer una cafeta per l’autogestió del butlletí. En aquest cas, després de passar per Gràcia, Les Corts, El Prat de Llobregat o Nou Barris, hem tingut el plaer de fer-la al nostre poble, al CSO La Gordíssima. A la tarda vam passar el documental “La vida després”, que explica les vivències de tres ex-ocupants de les Casernes de Sant Andreu després de ser desallotjats el 2004. A més, vam comptar amb la presència d’un dels realitzadors, Òscar Malo, i un dels ex-ocupants que va participar al documental, en Yussif. A la nit el punxa discos TxitoSan, va amenitzar la festa fins tard.

La tarda va començar amb alguns problemes tècnics per poder passar el documental, però amb l’ajuda de diverses assistents a l’acte finalment ens en vam sortir. Així que una mica més tard del previst vam poder veure un documental proper, que ataca amb profunditat la vida personal de tres immigrants que, en no tenir on anar, van estar vivint un temps a les Casernes de Sant Andreu. L’inici del documental ens relata la vida a les Casernes, la precarietat amb què vivien el prop d’un miler de persones, les assemblees que feien per organitzar-se i trobar una sortida a la seva situació, etc. Així com el desallotjament de l’espai. Més tard, ens va relatant d’una en una la vida amb què es troben aquests tres immigrants. Precarietat laboral, problemes per renovar els papers, la distància amb la família, els fills… Circumstàncies en què es troben la majoria d’immigrants amb i sense papers al nostre país, però vist des de la proximitat, fins i tot des de l’amistat de qui hi ha darrere la càmera. Amb un treball de mesos i un munt d’hores, Òscar Malo, un educador de Sant Andreu, aconsegueix ensenyar-nos aquelles converses que tenen els immigrants amb la seva família, la precarietat de les cases amb què es troben, i fins i tot el seu dia a dia a la feina. Especialment dur és el cas d’en Yoro, un dels ex-ocupants. La seva “vida després” gira entorn una precarietat laboral extrema, amb insults del seu cap inclosos, i un final tràgic. Com molts d’altres immigrants i treballadores, acaba morint d’accident laboral. Cau d’una bastida. Però en aquest cas no hi veiem un número més en les xifres del telenotícies o el diari, hi veiem en Yoro, una persona amb noms i cognoms que ho ha deixat tot per poder tirar endavant la seva família. Una família que, a dia d’avui, encara no ha rebut cap indemnització.

Després del vídeo, vam tenir el plaer de debatre una bona estona amb el realitzador, Òscar Malo, i en Yussif, un dels protagonistes. La situació actual de la immigració, les dificultats per arribar fins aquí, els problemes i anècdotes de la realització del documental o la culpabilitat dels països del primer món en la pobresa dels països d’origen de les persones que es veuen obligades a immigrar van ser algunes de les moltes qüestions que van sorgir. Un debat interessant i intens, amb experiències de primera pell i sobre el cas d’un fet importantíssim que va succeir al costat de casa nostra, les Casernes de Torras i Bages. Unes casernes que, com bé va dir en Yussif, van tenir molta pressa a desallotjar, però no pas en construir els equipaments que els servien d’excusa.

Finalment, la música del punxa discos andreuenc TxitoSan ens va animar fins passades les tres de la matinada. Des d’aquí, aprofitem per donar-li les gràcies, així com a l’Òscar i en Yussif i el CSO La Gordíssima per acollir-nos!

Advertisements





Els comentaris estan tancats.



%d bloggers like this: