L’EIXIDA


Crònica de la trobada d’espais okupats de Nou Barris i rodalies
8 febrer 2009, 10:38 am
Filed under: Nou Barris, Opinió, Sant Andreu de Palomar | Etiquetes: ,

Diumenge 1 de febrer, el CSO La Gordíssima vam participar d’aquesta cita que organitzà el Casal 3 Voltes Rebel del barri veí. També hi havia convidades el Taller d’autoreparació de bicis, l’Associació de Veïns de Roquetes,  La Torxa (Casal i Assemblea de Joves d’Horta), Can Masdéu i la mateixa assemblea de Joves en defensa del 3 Voltes. Els objectius del debat eren tres:

– Crear un punt de trobada per conèixer i compartir mútuament els projectes dels quals formem part.

– Editar un llibret que reculli el debat i les conclusions que van sorgir entre les participants

– Alhora que aquest serveixi com a homenatge de la història de tots els projectes d’alliberament d’espais.

Una per una, vam anar plantejant com ens afectaven com a col·lectius els temes que ens proposaven les dinamitzadores de la trobada .

Vàrem parlar , en primer lloc, dels motius que ens havien dut a okupar, i dels usos que fem de l’espai. Hi han; des dels casos dels col·lectius de l’Esquerra Independentista ja formats que necessitaven una ubicació i tenien ganes d’animar el teixit associatiu amb un local com és el cas de les Assemblees de Joves amb el 3 Voltes Rebel i La Torxa, al projecte de Can Masdéu on es crea un espai contra el canvi climàtic, centrat especialment en treballar l’ecologisme, la salut i la cura del cos, i les lluites socials, amb multitud de projectes, al Taller d’autorreparació de bicis de Roquetes que es presenta com a alternativa oposada al món del consum representat a la perfecció pel cotxe i que ofereix recursos a la gent del barri per fer-ho, fins al cas de la Gordíssima que som un col·lectiu de joves diverses que ens hem aplegat per donar vida a un Centre Social transformador a Sant Andreu (culturalment, socialment i políticament) al marge de les polítiques del Districte.

Es va recordar, en acabar la roda, que precisament molts dels actuals equipaments públics de Nou Barris, com ara el Casal de Joves de Roquetes o l’Ateneu de Nou Barris, van ser okupats i aconseguits per la força veïnal durant els ’70, i que de no haver estat així, ara no existirien.

Seguidament, vam abordar la relació amb l’entorn associatiu i amb el veïnat.

Algunes d’aquestes iniciatives s’han obert més fàcilment, a d’altres els ha costat més, però tots i totes vam coincidir que els esforços en vincular-nos amb el nostre entorn immediat són els que donen raó de ser a aquests espais populars. Es va insistir en l’estigmatització que els mitjans de comunicació han fet de la pràctica de la okupació, com a cases aïllades de la societat, habitades per un prototip de tribu urbana, al marge de qualsevol transformació social. Però vam veure també que hem sabut trobar maneres per trencar aquest aïllament, que tant interessa a les institucions; la rehabilitació material de llocs abandonats, que permet viure millor al veïnat, o també la feina amb el teixit associatiu que ens fa ser part de la vida de poble.

Relacionat amb desencasellar la idea que la okupació és amb k, que només es realitza en espais d’habitatge o Centre Social, es va plantejar que les ocupacions es podien fer en molts àmbits de les nostres vides: a la universitat, a la fàbrica, als horts o al carrer.

I que al cap i a la fi ok/cupar és prendre allò que ens pertany i el poder no ens reconeix.

També vàrem tractar la posició que hem pres davant la propietat jurídica dels espais.

La conclusió va ser que cada okupació era un món (immobiliàries, particulars especuladors o sense recursos)  però que els termes alhora de parlar de propietat han de partir de la legitimitat de qui en fa ús i no de la legalitat. Un altre aspecte a parlar va ser la reproducció de rols sexistes dins els nostres col·lectius. Aquesta realitat es dóna arreu per bé que més o menys marcada, i vam coincidir en què era necessari replantejar-nos seriosament transformar-la, per exemple amb tallers d’autocrítica, i sobretot abordant-la al dia a dia. El repartiment de feina manual o les mancances emocionals o relacionals masculines són un bon exemple de les incoherències entre idees i fets.

Vam posar en comú també el model d’oci centrat en l’alcohol i la festa que sovint limita els continguts dels espais alliberats. Les solucions que s’han posat en pràctica han estat fer activitats diürnes, oferir begudes no alcohòliques variades, fer festes contades i quan aquestes tenen un motiu de pes, o obrir els espais quan hi ha algun contingut a treballar.

Per últim vam fer un repàs de l’estat legal en què es troben les okupacions. Els Casals que es troben en alerta de desallotjament són el 3Voltes Rebel, on el procés contra ells tira endavant però s’està endarrerint perquè la propietat no es va presentar a la última citació, i La Torxa, que també es troba en perill, malgrat que està pendent de la resolució d’un recurs contra la sentència judicial que n’ordena el desallotjament.

Així com també el Taller d’Autorreparació de Bicis, propietat d’una constructora que té permís d’obres al solar on s’ubica el projecte, i que temen que utilitzi el pròxim mes per acabar edificant pisos a preus impagables, dels quals s’ompliran encara més les butxaques.

[Crònica enviada per una membre del CSO La Gordíssima]

Anuncis





Els comentaris estan tancats.



%d bloggers like this: