L’EIXIDA


70 anys de l’entrada dels franquistes de Barcelona
11 gener 2009, 9:53 am
Filed under: Països Catalans, Sant Andreu de Palomar | Etiquetes: ,

Reproduïm la informació que ens han fet arribar.

El 26 de gener farà 70 anys de l’entrada de les tropes feixistes a Barcelona. Per commemorar-ho, s’ha organitzat tot un seguit d’actes i una manifestació nacional, convocada per la CEI (Coordinadora de l’Esquerra Independentista), formada per Endavant, Cajei, Maulets, Sepc i Alerta Solidària.

1939-2009. A setanta anys de l’ocupació feixista

Història, anàlisi i coneixement de la instauració i institucionalització del franquisme als Països Catalans

El 26 de gener de 1939, les columnes feixistes del general Yagüe iniciaven l’ocupació de la ciutat de Barcelona; tot just dos mesos després, el 29 de març, la ciutat de València era igualment ocupada. D’aquesta manera, entre el febrer i el març de 1939 la pràctica totalitat dels Països Catalans quedaren sota domini d’aquella nova Espanya que el juliol de 1936 endegà un cop d’Estat feixista i que, en paraules del que fou alcalde popular de Barcelona Carles Pi i Sunyer, era el resultat de la confluència del militarisme antidemocràtic tradicional i dels sectors mes egoistes de la societat espanyola, els més oposats a tota evolució progressista i justa.

La instauració i institucionalització del nou règim cívico-militar  significà per als Països Catalans la fi d’aquell tímid procés de construcció nacional iniciat amb la revolució democràtica del 14 d’abril de 1931, el desballestament de les estructures i de la cultura política d’un moviment obrer educat en el combat i la mobilització permanent, l’anorreament de qualsevol expressió cultural i educativa  emancipadora i producte d’una sòlida identitat col·lectiva i, en última instància, la subjugació de la societat catalana al nou projecte nacional imperialista espanyol.

Tot i que podria semblar, en aparença, que amb l’allau bibliogràfica produïda a casa nostra sobre el franquisme en les dos darreres dècades hauríem de tenir un coneixement força profund dels instruments de dominació del règim, no només d’aquells de caràcter estrictament coactiu, i de les resistències a aquest; resulta encara més que necessari  que ens continuem interrogant, críticament, sobre aquells aspectes fonamentals de la dictadura feixista que conformaren el funcionament de la societat catalana durant gairebé quaranta anys i que, malauradament, alguns d’ells són presents encara, sense massa complexos, en la nostra realitat socio-política.

És, doncs, amb l’objectiu  de preguntar-nos sobre el què significà la instauració del nou règim per als Països Catalans, i quines conseqüències en la dinàmica econòmica, política, social i cultural tingué aquesta, pel què considerem necessari reflexionar i analitzar, setanta anys després de l’ocupació de 1939, el projecte franquista i la seua concreció en la societat catalana.

Tant important com això resulta, més enllà de debats molts cops superflus sobre la memòria històrica, saber valorar encertadament què aportà la cultura i la pràctica social i política de l’antifranquisme rupturista i, alhora, saber copsar el grau d’acceptació o rebuig que el règim assolí als Països Catalans per tal de continuar construint, d’una manera més sòlida, una alternativa emancipadora de base i de caràcter socialista inequívocament encaminada cap a la nostra independència nacional.

Anuncis





Els comentaris estan tancats.



%d bloggers like this: