L’EIXIDA


Comandant Manuel Marulanda Vélez: Jurem Vèncer!
29 Mai 2008, 10:57 am
Filed under: Món

Recentment, s’ha fet pública la mort de Manuel Marulanda Vélez, àlies Tirofijo, Comandant de les Forces Armades Revolcuionàris de Colòmbia-Exèrcit del Poble (FARC-EP), que va ocórrer per causes naturals ara fa un parell de mesos. Per la seva rellevància històrica i combativa a nivell colombià, llatinoamericà i mundial, pengem a continuació del comunicat de l’Estat Major.

Manuel Marulanda Vélez, àlies Tirofijo, líder de la guerrilla comunista de les FARC-EP

Manuel Marulanda Vélez, àlies "Tirofijo", líder de la guerrilla comunista de les FARC-EP

Comunicat íntegre de l’Estat Major Central de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia – Exèrcit del Poble arran de la mort del fundador i comandant Manuel Marulanda Vélez “Tirofijo”. Històrica figura revolucionària i referent de lluita i compromís per al poble colombià i per als oprimits de tota l’Amèrica Llatina i del món.

Quan fa 60 anys, l’oligarquia va desfermar la guerra fratricida en el nostre país a través del terrorisme oficial i els odis partidistes buscant canvis en la tinença de la terra i la recomposició del poder polític, va desestimar l’enorme capacitat de resistència del nostre poble i les colossals dimensions de la seva dignitat.

Igual que centenars de milers de camperols, Pedro Antonio Marín va ser perseguit des de llavors pel govern i els sicaris paramilitars de l’època, obligat a abandonar la seva tranquil·litat, treball i pertinences i després, a defensar-se per a sobreviure a la barbàrie oficial en l’infaust episodi de la nostra història nacional que va costar la vida a prop de 300 mil compatriotes i va propiciar la despossessió impune de milions d’hectàrees de terres fèrtils que van passar a les mans de poderosos caps liberals i conservadors de tot el país.

Des de llavors, gràcies al seu lideratge i enormes capacitats polítiques i militars, el qui després s’anomenaria Manuel Marulanda Vélez en homenatge a un líder sindical assassinat, va anar assimilant la seva experiència militar i desenvolupant una visió del món revolucionària i comunista que li va permetre comprendre totalment les profundes causes econòmiques, socials i polítiques no només de la seva pròpia situació personal sinó dels profunds desequilibris, violències i injustícies de la nostra societat.

Quan en 1964, l’oligarquia llança al sud del Tolima una nova i criminal ofensiva militar contra la pagesia denominada Pla Laso, sota l’oberta direcció del Pentàgon nord-americà, Manuel Marulanda Vélez, al costat de 47 camperols, després d’innombrables gestions polítiques per la pau que no van ser ateses, s’aixeca en armes per a plantar cara a l’agressió i anar al fons de la solució: lluitar pel poder polític i posar les bases d’una societat amb justícia social en marxa al socialisme.

Si Washington i l’oligarquia no permeten la lluita revolucionària per les vies democràtiques llavors optem per aquesta única opció possible i neixen les FARC!

Inigualable estrateg, comandant genial, guerrer invencible, líder invicte de mil batalles polítiques i militars lliurades durant 60 anys de brega reivindicant els drets dels pobres i enfrontant-se a les violències dels poderosos, revolucionari integral que va assimilar la teoria dels grans pensadors fonent-la amb les veritats que va extreure a la vida en la seva pràctica diària, forjant-se com un dels més destacats dirigents revolucionaris de tots temps.

La humanitat no té antecedents d’un líder de les condicions de Manuel Marulanda Vélez que hagi lluitat ininterrompudament 60 anys, des de l’oposició armada, i sortit indemne i enfortit després d’immensos operatius militars d’anihilació com el Pla Laso a Marquetàlia, l’Operació Sonora a la serralada Central, l’operació Casa Verde, l’operació Destructor 1 i Destructor 2, el Pla Patriota, el Pla Colòmbia.

I indemne i enfortit també, després de confrontacions polítiques de caràcter estratègic com les desenvolupades en els processos de converses amb l’Estat colombià a Casa Verde, Caracas, Mèxic i al Yarique van pretendre la submissió de la voluntat política i de lluita de les FARC sense cap canvi en les estructures de la societat ni en les correlacions del poder polític.

En unes i en altres confrontacions el nostre comandant va evidenciar la seva saviesa i la seva capacitat per a sortir sempre airós per molt adverses i difícils que fossin les tempestes i els perills i ens va mostrar el camí.

Amb immens pesar informem que el nostre comandant en cap Manuel Marulanda Vélez, va morir el passat 26 de març com a conseqüència d’un infart cardíac, en braços de la seva companya i envoltat del seu guàrdia personal i de totes les unitats que conformaven la seva seguretat, després d’una breu malaltia.

Li hem rendit els honors que mereix un comandant de la seva dimensió i donat honorable sepultura. El vam acomiadar físicament en nom dels milers i milers de guerrillers farians i milicians bolivarians i dels milions de colombians i ciutadans del món que el valoren, admiren i estimen per sobre de la fastigosa campanya mediàtica contra les FARC.

A tots ells i als seus familiars els fem arribar la nostra solidaritat i la nostra veu de condolença.

Ha marxat el gran capdavanter i dels seus inesgotables ensenyaments que ens van fer madurar en tots aquests anys al seu costat, avui, enmig del nostre dolor, volem ressaltar per la seva vigència i gran valor la seva profunda confiança en els nostres principis revolucionaris, plans, propostes i en la victòria de la causa popular; la temperança per a enfrontar-se a les dificultats; i l’essencial importància que significa la sòlida unitat interna que ens ha permès desenvolupar-nos amb vigor en tots els moments de la nostra existència.

Enmig de la més gran ofensiva reaccionària contra organització revolucionària alguna en la història de Llatinoamèrica, continuarem les nostres tasques d’acord amb els plans aprovats, sòlidament units i profundament optimistes de sortir endavant malgrat l’adversitat.

Amb les banderes de Bolívar, de Jacobo i de Manuel molt enlaire, prosseguirem sense descans la nostra lluita fins a assolir l’objectiu de la nova Colòmbia, la Pàtria Gran Llatinoamericana i el Socialisme. Ho jurem davant la tomba del nostre comandant!

La confrontació no dóna respir i la lluita prossegueix. Acordem unànimement que al capdavant del secretariat i com a nou comandant del EMC hi hagi el camarada Alfonso Cano. Com integrant ple del secretariat ingressi el camarada Pablo Catatumbo i suplents els camarades Bertulfo Álvarez i Pastor Alape.

Continuarem encoratjant la lluita popular, la conformació del Moviment Bolivarià per la Nova Colòmbia i del Partit Comunista Clandestí, així com la convergència amb tots aquells que lluitin per la justícia social, la sobirania nacional i la democràcia veritable.

Tota la força fariana continuarà profundament compromesa en cada àrea i en tot el país a tirar endavant els plans, estretament vinculada a la població civil com garantia de l’èxit.

Les nostres propostes al voltant dels acords humanitaris i les sortides polítiques continuen vigents tal qual ho hem reiterat en múltiples ocasions així com aquelles exposades tant en el Manifest com en la Plataforma Bolivariana llançades des d’aquestes serralades seran confluència i genereraran esforç mancomunat per assolir la pau democràtica i la tranquil·litat que ens va robar l’oligarquia des de fa 60 anys.

Al commemorar el 44 aniversari de les  FARC, li rendim sentit homenatge al nostre comandant Manuel Marulanda Vélez, a Jacobo, a Raúl, a Iván Ríos, a Efraín Guzmán i a tots aquells que generosament van dedicar i oferir la seva vida a la causa dels pobres, sense demanar res a canvi, només per la seva intima convicció de buscar el bé comú com característica del seu compromís revolucionari.

Comandant Manuel Marulanda Vélez:

Morir pel poble és viure per a sempre!
Davant l’altar de la pàtria: Jurem vèncer!

Secretariat de l’estat major central.
FARC-EP. maig del 2008. Muntanyes de Colòmbia

Extret de La Fàbrica (article)

Anuncis





Els comentaris estan tancats.



%d bloggers like this: