L’EIXIDA


“Desobediència, ‘penjats’ pel Franki”
28 Mai 2008, 10:55 am
Filed under: Opinió | Etiquetes:

>> Article d’opinió d’un membre del butlletí

Van estar 1 dia i mig penjats en un grua de la Sagrada Família

Van estar 1 dia i mig penjats en un grua de la Sagrada Família

Una cara pública en la denúncia de les injustícies és un blanc prou fàcil. La pedra que molesta enmig del camí s’ha de netejar i així ha passat amb en Franki. L’Estat espanyol ha empresonat un estudiant –

de la UAB per cert- ignorant la presumpció d’innocència. Basant-se en una única prova: la declaració d’un agent de la policia local de Terrassa. Han tret la bena dels ulls de la justícia -violentament- per fer de nou un judici polític, un judici parcial. Abans d’ahir fèiem campanya per la seva llibertat, ahir es fa pública la condemna i avui ja ha passat de la Model –massificada- a Can Brians 2. Ell podria haver estat qualsevol de nosaltres però l’atzar l’ha tancat a ell. Aquest atzar juganer però, també ha fet que moltes de nosaltres no ens puguem quedar de braços creuats i que aquest cuc que ens fa estar inquietes, també faci estar inquietes a les persones que intenten moure els nostres fils. Engegues el televisor i veus que la bena que han tret dels ulls de la Justícia l’han posat a la boca dels mitjans que obedients callen. Per què ningú en parla? És un cas d’escàndol! Hauria de ser portada. Però ja ho diu en David Fernàndez a Cròniques del 6 que avui la guerra freda, és la “guerra dels mitjans”. Doncs entrem al seu joc, juguem a la guerra dels mitjans.

El cas del Franki havia d’estar en boca de tothom, ho havia de parlar des d’un cirurgià fins a la iaia que es va a tenyir a la perruqueria. I en aquesta guerra, el nostre paper és de pescadors: hem de trobar el millor ham per pescar els mitjans de masses. I l’hem trobat, la desobediència és un atractiu; és “carnaca” per a voltors afamats. Té aquest toc morbós que interessa als mitjans de masses i que, en canvi ens permet expressar-nos. I fins i tot ells –qui manen o ho intenten- ens legitimen la desobediència.

En aquesta democràcia, l’estat es salta les seves pròpies lleis. Si ho fan els de dalt, perquè nosaltres no? Doncs això, de ser el tema tabú –Franki- a entrevistes en directe als matins, ràdio Terrassa, Rac1, el Club, etc. En Franki en boca de presentadors i presentadores, per tant en boca de telespectadors. “Un jove acusat de despenjar una bandera empresonat dos anys i set mesos”, “Empresonat per injúries”, “En Franki és a Can Brian acusat sense probes de despenjar una bandera, d’agredir un agent i ni tant sols hi era al lloc dels fets”. Hem guanyat, l’objectiu és assolit. Tothom en parla. Ara queda que no s’oblidi, i d’això en som responsables totes nosaltres. Despenjar una bandera espanyola, així com cremar-la o malmetre-la no pot ser motiu de sanció i menys d’empresonament. Aquesta com moltes altres injustícies d’Estat han de ser denunciades per la gent. No tenim el mànec de la paella, no tenim les regnes de la societat –o això ens diuen des de dalt- però som allò que mou tot, sense nosaltres no hi ha vida, no hi ha veu, no hi ha denúncia. La desobediència ha de ser un deure de tota persona que percebi una injustícia. Perquè la indiferència també és complicitat. El callar o el no cridar prou, ens fa tant culpables que aquells que cometen la injustícia. animo a la desobediència com a resposta a l’empresonament d’un company o enfront qualsevol altra injustícia. La lluita continua!Salut i desobediència.

Juanma Rojas Arcos

Advertisements





Els comentaris estan tancats.



%d bloggers like this: