L’EIXIDA


“Els partits a l’Estat espanyol”
4 Agost 2007, 1:19 pm
Filed under: Opinió

Carta d’opinió d’un lector del butlletí.

Quan he exposat a amics i coneguts que la solució a fets com l’apagada elèctrica a Barcelona seria la nacionalització del servei amb la inversió estatal suficient, he comprovat com en som de presoner del pensament únic neoliberal. La sola idea de nacionalitzar una empresa privada espanta la gent que exclamen: “però a l’UE això no és possible…”, i no van desencaminats perquè la UE és sobretot un gran mercat capitalista amb una herència de drets i serveis socials que es van retallant per tal d’equiparar-se als desprotegits Estats Units. I en aquest marc, tant els partits que s’autodenominen de dretes com els que s’autodenominen d’esquerres fan la mateixa política econòmica amb cert biaix cap a la concentració de capital o bé cap a la redistribució, però força imperceptible per al ciutadà. D’aquí part de la desesperació o apatia envers la participació electoral perquè, degut als grans mitjans de comunicació, només tenen possibilitats reals els partits de centredreta o centreesquerra, que malden per fer-nos creure que mantenen grans divergències presentant-nos petits xous d’enfrontament amb gran càrrega d’emotivitat però poc més. No és d’estranyar que hagi fracassat el procés de pau per a Euskal Herria… és un procés que només pot liderar el PP. I és que a l’Estat espanyol, el PP i el PSOE coincideixen en la política pro-rics (afavorir les empreses, privatitzar, baixar els impostos,…), però es reparteixen el lideratge en funció de quins canvis calgui fer empassar a aquestes “dues Espanyes”. Només el PSOE podia haver aprovat l’Estatut del Treballador que va retallar importantíssims drets laborals, i també només ell podia introduir els contractes escombraries i les ETT,… perquè el PSOE podia desarticular la protesta social que hagués tingut lloc d’haver estat impulsada pel PP. I, pel mateix motiu, només el PP podia suspendre el servei militar obligatori, o retirar a la Guàrdia Civil per deixar pas a l’Ertzaintza i als Mossos d’Esquadra, i només ells podran negociar amb ETA fent que les masses dretanes es mosseguin la llengua, però encara sembla llunyà aquest moment. Mentre no hi hagi organitzacions de base extenses i amb una tasca àrdua de conscienciació (inexistents a casa nostra, però sí a altres països com Bolívia, Equador o Veneçuela) no hi podran haver opcions de triomf per a partits veritablement d’esquerres. I en no haver-hi aquest teixit social impulsor, els partits amb vocació d’esquerres (que són més necessaris que mai en aquest moment històric) no s’atreveixen a fer plantejaments ferms i valents que permetin entreveure altres horitzons polítics, i són partits que naveguen desorientats en la indefinició i en l’ambivalència (IU, ICV-EuiA i ERC) i que projecten una imatge sincerament ben poc atractiva i, el més important, ben poc mobilitzadora.

Jordi Oriola i Folch, Esplugues de Llobregat (el Baix Llobregat)

Advertisements





Els comentaris estan tancats.



%d bloggers like this: