L’EIXIDA


Un exemple més de premsa burgesa
30 Juliol 2006, 1:51 pm
Filed under: Opinió

Dues notícies recents succeïdes quasi simultàniament han posat de relleu, un cop més, el caràcter burgès i reaccionari dels mitjans de comunicació oficials, evidenciant un cop més la necessitat de mitjans de contrainformació així com d’una postura completament crítica del bombardeig massiu de notícies que rebem.

[Article d’opinió d’un dels redactors del butlletí, en relació a la vaga dels/es treballadors/es de terra de l’aeroport del Prat.]

El divendres 28 de juliol, els treballadors i treballadores d’AENA, el personal ‘de terra’ de l’aeroport del Prat, van dur a terme una vaga sense previ avís i amb un seguiment massiu per part de la plantilla, sense serveis mínims. Protestaven per la delicada situació en què es troben, ja que veuen perillar els seus llocs de treball, o bé que les condicions d’aquests empitjorin considerablement. Els i les treballadores van ocupar les pistes de l’aeroport, provocant així la cancel·lació de nombrosos vols, una aglomeració impressionant de gent dins l’aeroport, i la posterior aparició dels antiavalots de la Guardia Civil, que van fer fora els treballadors/es de les pistes, detenint-ne a sis.

El dia abans, el dijous 27 de juliol, 5 treballadors de la construcció morien al caure’ls al damunt un mur que no estava gens apuntalat i del que ja n’havien denunciat la perillosa situació; aquest ‘accident’ era la crònica d’una mort anunciada. Dels 5 treballadors morts, 3 eren immigrats; i només 1 dels 5 estava contractat directament per la constructora, Habitat, mentre que els altres 4 eren subcontractats, fenomen molt freqüent, i cada cop més, en el món de la construcció, i que té una especial relació amb la població immigrada i els accidents laborals.

Només cal un botó per veure l’enfocament que la premsa burgesa dóna a cada notícia; en aquest cas, ens centrarem amb TV3.

La cadena autonòmica del Principat, divendres a la nit, obria el Telenotícies amb l’aeroport del Prat i la ‘vaga salvatge’ que hi estaven duent a terme els treballadors i treballadores d’AENA. Val a dir que aquest adjectiu, ‘salvatge’, ha estat assumit per bona part dels altres mitjans de comunicació burgesos. La vaga era ‘salvatge’ perquè no s’havia preavisat i perquè no hi havia serveis mínims. Dit d’una altra manera, ho era perquè els treballadors i treballadores havien decidit no quedar-se de braços plegats, havien exercir una pressió màxima com a conseqüència de la mateixa situació de pressió i delicada situació en què es troben. Així doncs, TV3 penalitzava l’actitud ferma i no claudicant dels treballadors/es.

Però encara hi ha més; després d’uns minuts inicials informant del conflicte -en què evidentment es va aprofitar per treure el tema del pudent Estatut-, va arribar el torn dels ‘drames socials’: les vacances frustrades dels i les passatgeres que s’aglomeraven a l’aeroport. Aquest tema és especialment delicat, els mitjans burgesos treballen per tal d’enfrontar la ‘sempre perjudicada població civil innocent que en paga les conseqüències’ amb els i les treballadores que, en cada cas concret, fan una acció de protesta, sigui una vaga, un tall de carretera, etc.

Als i les passatgeres afectades se’ls dóna la paraula, i en primera persona podem veure com pateixen l’acció d’aquests ‘salvatges insolidaris’. En canvi, als i les treballadores no els sentim la veu, car la seva és amagada, obviada, distorsionada i només exposada a través de filtres i altres veus que no són les seves. D’un/es sentim què diuen, a d’altres no els deixen parlar.

Però especialment insultant per a un treballador/a és que s’anomeni ‘drama social’ a l’impediment (per aquestes raons) de fer vacances, i no pas a la possibilitat d’una màxima flexibilització (llegeixi’s precarització) dels llocs de treball, o inclòs la pèrdua d’aquests. Si això no són drames socials, de què estem parlant? Estem arribant a uns nivells molt elevats d’anorreament dels i les treballadores, especialment quan aquests/es prenen consciència de la seva difícil situació i decideixen fer-hi front. A partir d’aquí, la virulència i la violència amb què són tractats als mitjans de comunicació és directament proporcional al seu grau de combativitat. Així, treballadors/es en lluita passen de víctimes (de la precària situació laboral arreu del país, que té culpables amb noms i cognoms, però que s’estalvien per no assenyalar) a botxins (de la indefensa població que sempre en pateix les conseqüències, a la qual se la fa anònima per tal que tothom s’hi pugui sentir identificat i agafi també animadversió cap al col·lectiu en lluita). Cert és que a mi tampoc em faria gràcia trobar-me que perdo l’avió d’unes vacances planejades amb més o menys temps, però encara menys gràcia em faria trobar-me al carrer, o amb unes condicions laborals cada cop més pèssimes. I sobre el tema de si la vaga és il·legal o no, millor no entrar-hi: legal és allò que el sistema necessita per subsistir, en aquest cas, un model de vaga pactat entre patronal i sindicats claudicants que no afecten a l’empresa. És a dir, la patronal permet (legalitza) cert tipus de vaga perquè no sigui dit que no se’n pot fer; però això sí, sota uns paràmetres ben clars per tal d’anul·lar-ne al màxima l’efectivitat amb què es convoca.

Al darrere de tot plegat hi ha la ideologia que la burgesia ens vol transmetre: els drets dels consumidors/es (clients) per damunt dels drets dels/es productors (treballadors/es). És a dir, és més important que tu puguis consumir, comprar (unes vacances, en aquest cas) que no pas que tu puguis produir un servei (el servei de terra), que tu puguis treballar en condicions dignes per a tu i per a la feina que fas. Aquesta acció no és casual, hi ha clara intenció premeditada. En un món que cada cop més es regeix per l’accés o no a certs drets (de deures cada cop ens en cauen més), el dret a un treball digne passa cada cop més a un segon pla, se l’intenta obviar. Ara bé, el dret a consumir, la seva famosa i pregonada ‘llibertat de mercat’ passa a ser el fonament clau, la pedra angular de la societat que volen construir (i que de fet ja ho estan fent): tu no tens dret a fer vaga perquè per damunt teu hi ha el meu dret a fer vacances.

Poca estona després, en el mateix Telenotícies, informaven (per dir-ho d’alguna manera) de la ‘mort accidental’ de 5 treballadors en una construcció al barri del Poble Nou de Barcelona. El mur no estava gens apuntalat, és a dir, era qüestió d’hores que aquella tragèdia succeís. Els pactistes i venuts de CCOO es queixaven de la precarietat d’aquella obra, tot volent-se netejar una imatge i actitud real que tenen de culpables, ja que porten anys firmant reformes laborals que no fan sinó afavorir aquesta precarització i accidentalitat laboral. Però és que els ‘accidents’, ja se sap, són això: inevitables.

Aquesta perversió de la paraula permet que TV3 passi de puntetes pel quid de la qüestió: dels 5 treballadors morts, 3 eren immigrats; i només 1 dels 5 era contractat directament per la constructora, mentre que els altres 4 estaven subcontractats. La televisió autonòmica apuntava lleugerament que hi ha força relació entre aquestes situacions, això és: precarietat (accidentes laborals) i treballadors immigrats; precarietat (accidents laborals) i subcontractació. Una relació que encara es fa més estreta si a una dels enunciats hi posem ‘immigrats + subcontractació’. Aquest tema només el van apuntar, però, ai l’as, no tenien temps de desenvolupar-lo, havien invertit massa temps en els drames socials dels/es consumidors/es de l’aeroport. Com tampoc sembla massa important, donat que el dissabte a la nit, ja no eren notícia.

Un drama social, per cert, que en aquest cas de l’obra no existí. Que centenars o milers de persones no puguin fer vacances és un drama social; que 5 persones morin treballant, no ho és. Evidentment, és una tragèdia, però per a TV3 no és ni una cosa ni l’altra. Que els treballadors/es facin una vaga sense avisar ni serveis mínims és una salvatjada, però que un empresari permeti que morin 5 treballadors no ho és. La perversió de la paraula i la informació elevada al màxim exponent.

Mai hem sentit parlar d’expedients de regulació d’ocupació salvatges, de deslocalitzacions salvatges, d’accidents mortals salvatges. Són coses inevitables, accidents, etc., o fins i tot, situacions que hem de comprendre, car s’entesten en fer-nos pensar igual que les empreses. És la seva feina: són mitjans de comunicació al servei de la burgesia. És per això que cada cop és més necessària una lluita que combati ideològicament la seva informació i creem estructures de contrainformació per poder fer front a aquest atac a la dignitat de la classe treballadora. D’aquesta manera, deixarem de ser mers/es consumidors de les seves notícies, per passar a ser també productors d’informació. Seguim lluitant, doncs, pels nostres drets com a treballadors a nivell laboral i a nivell informatiu.

30 de juliol’06, Països Catalans

Roger Sànchez (sociòleg)

Anuncis





Els comentaris estan tancats.



%d bloggers like this: